Recopilar informació en forma de treball científic és una experiència excepcional que ens conecta amb el nostre entorn. La investigació que segueix està, tot i així, íntimament relcionada amb la cultura del científic i del col·leccionista. Com “veiem” dades i especímens és tant una tasca científica i impersonal com una tasca culturalment dependent. Els museus pretenen dictar un cànon i un dogma de la veritat i, malgrat tot, amb el pas del temps les mostres són més valuoses com a documents d’una determinada mirada cultural que com a exemples d’un determinat tipus. Els museus d’Història natural i de Medicina són potser els millors exemples d’aquesta transformació, en la qual el ressó de l’individu i d’una determinada època creix amb el temps.
Naturaleses històriques ofereix una mirada a l’interior de les col·leccions d’història natural de diverses ciutats i es refereix a la inversió de la relació entre tipus i exemple, entre individu i mostra. Naturaleses històriques utilitza una aproximació formal, íntima i serena en blanc i negre i color per convidar l’ull a gaudir de l’exquisita bellesa de la juxtaposició de cultura i naturalesa, del recipient i del rastre.
|
|
