CAT ENG CAS FRA  
INVESTIGACIÓ
L'objectiu general de la nostrainvestigacióéscomprendrecom es desenvolupa la morfologia de l'organisme en l'embrió, com es manté i es remodela en l'adult i com es des-regula en la malaltia.
CÈL·LULES MARE I CÈL·LULES MARE CANCEROSES


Ruiz i Altaba Lab

El laboratori es centra fonamentalment en la biologia de les cèl·lules mare tant en el desenvolupament normal com durant la malaltia. El cervell i altres òrgans alberguen cèl·lules mare específiques de teixit adult que estan implicades en el manteniment dels teixits i en la reparació tissular després de lesions i durant l'envelliment. Nosaltres recolzem una definició simple de les cèl·lules mare com aquelles cèl·lules que són capaces d'autorenovarse i que poden originar un o més tipus de cèl·lules més especialitzades. Per exemple, les cèl·lules mare neuronals poden donar origen a neurones, astròcits i oligodendròcits en el cervell i, les cèl·lules mare situades a la base de les criptes de Lieberkühn, a tot el revestiment epitelial de l'intestí.

El nostre principal esforç és dilucidar els mecanismes que controlen l'autorenovació i que confereixen el caràcter "mare" a certes cèl·lules en determinats moments sota determinades circumstàncies. El caràcter "mare" és, des del nostre punt de vista, una propietat que necessitem seguir funcionalment per determinar les seves conseqüències en el comportament i destinació de les cèl·lules. Els nostres esforços s'han centrat sobretot en les cèl·lules mare neuronals de la zona subventricular del ventricle lateral del lòbul frontal. D'altra banda, també hem dirigit i mantingut el nostre interès en altres cèl·lules mare adultes com les de l'intestí, així com en les cèl·lules mare embrionàries. A més, l'estudi del caràcter "mare" suposa comprendre com cèl·lules adultes diferenciades poden re-programar-se per adquirir propietats similars a les de les cèl·lules mare embrionàries.

Un treball complementari es centra en la biologia de les cèl·lules mare en el càncer, particularment en el glioblastoma, melanoma i càncer de còlon, entre d’altres. Aquestes cèl·lules en el tumor porten propietats mare i són capaces d'autorenovarse. A més, aquestes cèl·lules tenen la capacitat d'induir un nou tumor, la qual cosa augmenta la possibilitat de que siguin les responsables de les recurrències i les metàstasis. Mentre que s'han dedicat molts esforços en la lluita contra el càncer, amb cert èxit, hi ha molt poc a oferir actualment per tractar eficaçment les metàstasis.

Nosaltres recolzem la idea que una comprensió del comportament de la cèl·lula mare en el desenvolupament normal, en l'homeòstasi tissular i en el càncer pot esclarir la biologia del caràcter mare i obrir noves vies terapèutiques. Així, el major esforç del laboratori es centra d'una banda en comprendre com les cèl·lules mare s'autorenoven, sostenen i perpetuen la massa tumoral creixent i, d'altra banda, en comprendre com poden generar noves metàstasis en òrgans distants.

Un dels majors eixos d'investigació en el nostre laboratori s'ocupa de la funció i la lògica de la via HEDGEHOG (HH) – GLI. Es tracta d'una via de senyalització intercel·lular a través de la qual es comuniquen les cèl·lules per determinar la seva posició, la seva destinació i/o el seu comportament. Durant l'última dècada hem estat pioners en la comprensió de la funció dels factors de transcripció GLI en cèl·lules vertebrals i en tumors humans, desenvolupant conceptes com el "codi GLI" i la seva integració amb senyals HH i no HH. També hem proposat un model de progressió tumoral basat en l'acció morfo-genètica del GLI1 i en l'increment de la seva funció en esdeveniments oncogènics i en la pèrdua d'esdeveniments supressors del tumor. Per tant, diverses línies d'investigació en el laboratori fan seguiment de les interaccions d'HH-GLI i del codi GLI amb altres vies importants de senyalització i esdeveniments oncogènics com la pèrdua de p53, senyal RAS-MEK/AKT i activació de les vies BMP i WNT.

Un dels objectius a llarg termini és desenvolupar un quadre conceptual per entendre la miríada d'esdeveniments implicats en el desenvolupament i en el càncer. A més, estem involucrats en la creació de petites molècules inhibidores d'aquestes i altres dianes per a la química genètica i per a una possible perspectiva terapèutica.